POESIA

Quins nervis. Ja arribava el meu temps. Sóc una persona molt tímida i per tant, a l'hora de sortir a recitar una poesia davant de tota la clase vaig passar-ho realment malament. Vaig escollir la poesía ''núvols'' de Màrius Torres, la poesía no semblava gaire complicada però a mesura que probava de recitar-la en veu alta davant de tothom aquesta em feia perdre la calma, i semblava que s'emboliqués dintre del meu pensament.
Us deixo aquí la meva poesía:

Els núvols 
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somni de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Màrius Torres